Malauradament estem vivint uns moments que la gran majoria de nosaltres ni ens imaginàvem que viuríem. La COVID-19 ha creat uns escenaris disruptius i, deixant de banda la mort, la tristor i l’aïllament que aquesta pandèmia ha generat, també ens ha conduit a una sèrie de canvis en molts àmbits diferents i un d’aquests ha estat l’educació.
S’està produint una transformació digital que ja venia d’abans però que s’ha accelerat amb la pandèmia. La no presencialitat a les aules ha estat per a tots, infants, joves, famílies i educadors, una novetat que hem hagut d’encaixar amb urgència i que, val a dir, ni les institucions ni els docents estàvem suficientment preparats.
Per desgràcia, actualment la presencialitat encara és discontínua ja que sovint tenim alumnes confinats que tenen tot el dret de rebre l’ensenyament que els pertoca però, malauradament, aquest no es pot donar de la manera que seria més idònia.
Més amunt he utilitzat una paraula que crec que és clau en tot aquest procés: la urgència. Aquesta urgència que ha demostrat la poca preparació i la poca previsió per fer front a unes circumstàncies que ningú imaginava que es podien donar.
Quan Rafa Corts em va parlar d’aquest projecte vaig veure, com a professora però també com a mare, que era realment una necessitat. Els nostres joves es troben sovint, sense voler culpar ningú, amb professors confinats que, en la majoria dels casos, els fan classe des de casa i els alumnes la reben a través d’un ordinador amb poca possibilitat d’interacció. També trobem, malauradament, alguns altres docents que, donat el cas, canvien la classe pels deures ja que potser no disposen de més opcions.
La plataforma Videolearn vol ajudar als joves i les seves famílies en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge que ha viscut últimament moments de desconnexió per part d’uns i altres sense possibilitat de recuperar el temps perdut. També és un ajut pels docents ja que la nostra tasca està sent molt difícil donada la insuficiència de recursos tècnics (ordinadors, wifi, cobertures,..) i la feina extra, en alguns moments fora del nostre horari de treball, que ens suposa haver de fer un tipus d’ensenyament pel qual no se’ns ha preparat prèviament.
Aquest projecte vol donar resposta d’una manera pràctica a les necessitats que puguin sorgir durant el curs ja que es basa en els currículums actuals de l’ensenyament secundari i, al mateix temps, dóna la possibilitat a l’alumnat de fer un seguiment del seu aprenentatge mitjançant els qüestionaris autoavaluables.
Algú va dir: les grans coses tenen començaments petits. Esperem doncs que aquest nou projecte que ara arrenca pugui arribar a ser un gran ajut als nostres joves i a les seves famílies així com també al professorat, no només en els moments actuals sinó també en el futur que vindrà i que hem d’entreveure carregat d’esperança.
Marta Estruch Brichs
Professora de Llengua i literatura
